Treasure Island

En John Silver és el culpable perquè ara tingui la màquina de cosir desada. No puc parar de pensar-hi dia i nit i, fins que no lliuri aquest treball, no puc somiar ni amb vetes ni fils, ni amb cremalleres ni amb botons.

Editorial Mentora, 1926 (1a ed.).

Haig de dir que no vaig llegir aquest llibre de petita però sí que vaig veure la pel·lícula i recordo que vaig passar por, els pirates eren maliciosos i rudes, excepte Silver que tenia aires de cavaller . No sé quina versió devia veure, no sé si la versió de Victor Fleming de 1934 o la de Byron Haskin del 1950. Les hauré de tornar a veure.

Ara, llegint el llibre de gran, m'ha enganxat perquè Robert Louis Stevenson manté la intriga fins al final. Malgrat tot, després d'acabar el llibre m'he quedat amb les ganes de saber què li passa a John Silver després d'escapar-se del vaixell a la tornada de l'illa del tresor.

Doncs, no hauré d'esperar gaire per saber-ho. Ja està tot escrit. Resulta que en Josep Vallverdú va decidir d'escriure les aventures del pirata d'una sola cama en el llibre El testament de John Silver. Gairebé no puc esperar a demanar-lo pels reis!!!!

Què passarà? Continuarà viatjant pels mars fent de pirata, o bé s'establirà en una vida tranquil·la? Jo crec que quan s'és pirata de mena pirata et quedes (sobretot si portes un lloro a l'espatlla!!!).

Yo-ho-ho, and a bottle of rum!