Merry Christmas all

Bon Nadal a tots!

Penjo aquesta foto de l'any passat amb els nens esperant la cabalcata dels Reis de l'Orient amb aquella il·lusió i innocència que et roba el cor.

It is not a very good picture but I love the lanterns and the patience the kids have waiting for the Three Kings parading past them with the presents they are going to get the next morning.

Isn't it the best in the world to see their little faces lighting up and believing in the Magic of Christmas?

Merry Christmas and see you soon!

Que n'és de bonica la màgia del Nadal i veure les carones dels nostres nens emocionar-se amb la tradició.
Bones festes i fins a la tornada!

Christmas reading with the kids: Holly Hobbie

Hem recuperat aquest petit conte que fa temps que ens va regalar una amiga americana. Una història deliciosa nadalenca amb en Toot i en Puddle.

No m'he adonat fins ara que l'ha escrit i il·lustrat una persona que el seu nom m'era molt familiar: Holly Hobbie.
Suposo qui sigui de la meva edat recordarà les nines Holly Hobbie i tot el 'merchandising' sobre la marca. Jo vaig tenir un estoig, làmines de pintar i alguna cosa més que encara és a casa dels meus pares i que intentaré recuperar.

He estat mirant a veure què més trobava sobre el tema i la veritat és que el món Holly Hobbie és molt més gran del que em pensava.
Holly Hobbie (1944) és una il·lustradora i escriptora americana que per allà els anys setanta va crear una nena que adorava els gats, portava un vestit de patchwork blau i un 'bonnet' molt gran i que va ser un boom comercial. En aquesta època també es van fabricar teles i blocs de tela per a patchwork.


El 2006 es va rellançar el personatge en un Dvd: Holly Hobby and Friends i també una nova línia de nines molt més estilitzades.

Us deixo unes quantes il·lustracions per recordar temps passats.
 
 
 

Treasure Island

En John Silver és el culpable perquè ara tingui la màquina de cosir desada. No puc parar de pensar-hi dia i nit i, fins que no lliuri aquest treball, no puc somiar ni amb vetes ni fils, ni amb cremalleres ni amb botons.

Editorial Mentora, 1926 (1a ed.).

Haig de dir que no vaig llegir aquest llibre de petita però sí que vaig veure la pel·lícula i recordo que vaig passar por, els pirates eren maliciosos i rudes, excepte Silver que tenia aires de cavaller . No sé quina versió devia veure, no sé si la versió de Victor Fleming de 1934 o la de Byron Haskin del 1950. Les hauré de tornar a veure.

Ara, llegint el llibre de gran, m'ha enganxat perquè Robert Louis Stevenson manté la intriga fins al final. Malgrat tot, després d'acabar el llibre m'he quedat amb les ganes de saber què li passa a John Silver després d'escapar-se del vaixell a la tornada de l'illa del tresor.

Doncs, no hauré d'esperar gaire per saber-ho. Ja està tot escrit. Resulta que en Josep Vallverdú va decidir d'escriure les aventures del pirata d'una sola cama en el llibre El testament de John Silver. Gairebé no puc esperar a demanar-lo pels reis!!!!

Què passarà? Continuarà viatjant pels mars fent de pirata, o bé s'establirà en una vida tranquil·la? Jo crec que quan s'és pirata de mena pirata et quedes (sobretot si portes un lloro a l'espatlla!!!).

Yo-ho-ho, and a bottle of rum!