Merry Christmas all

Bon Nadal a tots!

Penjo aquesta foto de l'any passat amb els nens esperant la cabalcata dels Reis de l'Orient amb aquella il·lusió i innocència que et roba el cor.

It is not a very good picture but I love the lanterns and the patience the kids have waiting for the Three Kings parading past them with the presents they are going to get the next morning.

Isn't it the best in the world to see their little faces lighting up and believing in the Magic of Christmas?

Merry Christmas and see you soon!

Que n'és de bonica la màgia del Nadal i veure les carones dels nostres nens emocionar-se amb la tradició.
Bones festes i fins a la tornada!

Christmas reading with the kids: Holly Hobbie

Hem recuperat aquest petit conte que fa temps que ens va regalar una amiga americana. Una història deliciosa nadalenca amb en Toot i en Puddle.

No m'he adonat fins ara que l'ha escrit i il·lustrat una persona que el seu nom m'era molt familiar: Holly Hobbie.
Suposo qui sigui de la meva edat recordarà les nines Holly Hobbie i tot el 'merchandising' sobre la marca. Jo vaig tenir un estoig, làmines de pintar i alguna cosa més que encara és a casa dels meus pares i que intentaré recuperar.

He estat mirant a veure què més trobava sobre el tema i la veritat és que el món Holly Hobbie és molt més gran del que em pensava.
Holly Hobbie (1944) és una il·lustradora i escriptora americana que per allà els anys setanta va crear una nena que adorava els gats, portava un vestit de patchwork blau i un 'bonnet' molt gran i que va ser un boom comercial. En aquesta època també es van fabricar teles i blocs de tela per a patchwork.


El 2006 es va rellançar el personatge en un Dvd: Holly Hobby and Friends i també una nova línia de nines molt més estilitzades.

Us deixo unes quantes il·lustracions per recordar temps passats.
 
 
 

Treasure Island

En John Silver és el culpable perquè ara tingui la màquina de cosir desada. No puc parar de pensar-hi dia i nit i, fins que no lliuri aquest treball, no puc somiar ni amb vetes ni fils, ni amb cremalleres ni amb botons.

Editorial Mentora, 1926 (1a ed.).

Haig de dir que no vaig llegir aquest llibre de petita però sí que vaig veure la pel·lícula i recordo que vaig passar por, els pirates eren maliciosos i rudes, excepte Silver que tenia aires de cavaller . No sé quina versió devia veure, no sé si la versió de Victor Fleming de 1934 o la de Byron Haskin del 1950. Les hauré de tornar a veure.

Ara, llegint el llibre de gran, m'ha enganxat perquè Robert Louis Stevenson manté la intriga fins al final. Malgrat tot, després d'acabar el llibre m'he quedat amb les ganes de saber què li passa a John Silver després d'escapar-se del vaixell a la tornada de l'illa del tresor.

Doncs, no hauré d'esperar gaire per saber-ho. Ja està tot escrit. Resulta que en Josep Vallverdú va decidir d'escriure les aventures del pirata d'una sola cama en el llibre El testament de John Silver. Gairebé no puc esperar a demanar-lo pels reis!!!!

Què passarà? Continuarà viatjant pels mars fent de pirata, o bé s'establirà en una vida tranquil·la? Jo crec que quan s'és pirata de mena pirata et quedes (sobretot si portes un lloro a l'espatlla!!!).

Yo-ho-ho, and a bottle of rum!

Cold, cold, cold

La boira gebradora ha tornat...

i les pobres aranyetes també tenen fred.

New Arrivals

Ens han passat els reis abans d'hora. Mireu quines preciositats!

Liquidàmbar una mica pelat ara, i...

  dos boix grèvols en plena forma.

Què us sembla? Ara ve la feina per a la qual fa falta estar en forma: treurel's de la torratxa per plantar-los. Diria que me'n vaig a berenar abans...

My dream lamp

No m'importa tenir només bombetes a casa perquè no m'obsessiona tenir una casa de revista, però haig de dir que des que vaig veure aquesta làmpara al programa Grand Designs del Channel 4 no he parat de somiar-hi.

I avui per casualitats de la vida he anat a parar al web del dissenyador britànic súper avantgarde Tom Dixon i he trobat la 'meva' làmpara.

Tom Dixon, l'artista de la 'meva' làmpara, comença a dissenyar en l'entorn post-punk britànic i crea peces tan significatives com la S-Chair.

Més tard fou director creatiu d'Habitat que durant un temps ha alternat amb la creació de la marca Tom Dixon; a més es mou entre diversos projectes d'interiorisme, disseny i investigació de tecnologies amb materials naturals.

Aquí us mostro un parell dels seus projectes que m'han agradat més.

Restaurant del xef Jamie Oliver a Londres.

Bar Circus a Londres.

Tot i que m'encanta la 'meva' làmpara i que m'han estusiasmat els seus projectes, sobretot de bars i restaurants, em seria difícil tenir més d'una peça de les seves a casa.

Thank you mum

Aquest post vol ser un homenatge a la meva mare i a la seva habilitat amb l'agulla i la màquina de cosir, que ara intento veure si ho he heretat o no.

La meva mare ha cosit tota la vida. Des de fer-se el vestit de núvia, a fer la roba de les seves filles (una servidora i la meva germana), les cortines, els coixins, les fundes pels sillons, i tot allò que es pugui cosir. No ha sigut fins ara, amb fills i casa pròpia, que no he apreciat el plaer del fet a mà (o a màquina).

En aquesta foto la meva mare és darrere la màquina de cosir seguint les instruccions de la coneguda modista Josefina Coll. En aquella època les aprenentes gairebé no cobraven res i feien moltes hores, però no sabeu el que ara jo donaria per poder fer aquest aprenentatge (això sí, sense aquesta bata blanca tan horrorosa).

Moltes gràcies mare per haver-me mostrat que les coses fetes a casa i amb amor són les que aprecies de tot cor.

My mum at the sewing machine. Thank you mum for taking care of me and making lots of beautiful things for your family and friends.